Manifest de l’Acem a favor dels ensenyaments artístics

L’any 1993 la Generalitat va signar un conveni de finançament amb els municipis, en el qual reconeixia l’esforç que les administracions locals havien fet per establir l’oferta pública d’aquests ensenyaments. Gràcies a aquest procés es va anar creant una xarxa d’escoles de música i dansa a diferents pobles i ciutats amb un objectiu comú: socialitzar l’accés a la cultura.

El 2008 es va dissenyar un nou model de finançament que seguia tenint el mateix objectiu: facilitar l’accés de la població a la música i la dansa per contribuir així a l’educació integral de les persones, a la formació artística al llarg de la vida i a la cohesió social en el territori.

Les escoles de música i dansa sempre han desenvolupat un doble paper: la pràctica artística i la cohesió social, però també la professionalització, si s’escau, dels seus alumnes. Poder acomplir les expectatives tan diverses de tot tipus d’usuaris ha estat un gran repte.

Fins ara, l’objectiu havia estat establir un mapa d’escoles finançades seguint uns criteris bàsicament demogràfics, geogràfics i de comunicació i per això el Departament d’Ensenyament ha contribuït al cofinançament dels costos de les despeses de funcionament i de personal docent.

S’havia acordat, fins i tot, un finançament addicional del 20% si es complien determinats requisits de qualitat, cosa que ha impulsat reformes pedagògiques i de gestió molt importants a les escoles que, a més, han estat claus per optimitzar el servei i arribar a més sectors de la població.

AFIRMEM:

Que qualsevol retallada social, i més en el món de l’educació, és negativa perquè fomenta l’exclusió en lloc de la inclusió. Tota persona té dret a viure una experiència artística.

Que la cultura i les arts són els components bàsics d’una educació integral que permet a l’individu desenvolupar-se plenament i treure millor rendiment de les seves capacitats personals.

Que potenciar el desenvolupament de les capacitats cognitives en detriment de l’aspecte emocional, pot causar la decadència del comportament ètic i humà de la societat.

Que les escoles de música i dansa són el reconeixement d’una via educativa desvinculada de titulacions que proporciona a totes les persones que ho vulguin una pràctica artística de qualitat.

Que la música i la dansa contenen molts valors educatius pel fet de ser activitats en grup, de fomentar el sentit de col·laboració, de respecte per les capacitats dels altres i de responsabilitat de fer el paper assignat, així com la satisfacció de compartir emocions amb els companys.

Que l’educació artística és un dels sectors de més importància en la possibilitat de crear valors, habilitats i competències per a l’autoexpressió i la comunicació, per fomentar noves formes de convivència en contextos de diversitat i desigualtat culturals.

Que una societat més culta i artística és una societat més capaç, més emprenedora i més rica en tots els sentits, fins i tot, en l’econòmic.

SUBRATLLEM:

Amb aquesta retallada, la Generalitat genera més dèficit als ens locals, els quals estan passant per una situació econòmica molt difícil. Per tant, es farà un pas enrere en la gran tasca que han portat a terme els ajuntaments per democratitzar l’accés als ensenyaments artístics, fent arribar aquests ensenyaments a un ampli espectre de la societat catalana.

Les famílies, moltes de les quals passen per situacions econòmiques difícils, també rebran l’impacte de la retallada i es pot donar el cas que no puguin accedir a aquests ensenyaments.

DEMANEM:

Que no s’apliqui amb caràcter retroactiu cap retallada en el finançament del curs 2010-11.

Una planificació de futur tant pel que fa al mapa dels ensenyaments artístics com per al finançament en els propers anys que garanteixi la continuïtat i qualitat de les escoles municipals de música i dansa.

Només així es mantindrà l’esperit de servei públic que ens empeny a treballar en benefici de tota la ciutadania i amb la satisfacció d’apropar a tothom un regal tan gran com és l’experiència i vivència de qualsevol manifestació artística. Sense el finançament de la Generalitat, moltes escoles municipals de música i dansa estan destinades a desaparèixer, i això és un fet que cal evitar. Creiem que es pot aconseguir malgrat les circumstàncies! És més, precisament creiem que, a causa d’aquestes circumstàncies econòmiques, no podem renunciar a tot allò que ompli l’esperit, desvetlli la creativitat i contribueixi a crear ments obertes i sensibles. Estem parlant del futur de la nostra societat, i amb això no s’hi juga!

A Barcelona, 9 de setembre de 2011